La jornada “Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Horària” ha mostrat les bones pràctiques de consistoris pioners en els Pactes del Temps

Cinc ajuntaments catalans donant a conèixer les bones pràctiques de reforma horària als seus municipis i un d’Euskadi, el del municipi de Beasain, mostrant les accions i estratègies en nous usos del temps i conciliació que està impulsant. Això, sumat a la ponència del sociòleg francès Jean-Yves Boulin, ha estat el contingut principal de la jornada “Els municipis: motor dels canvis en la Reforma Horària”, que s’ha celebrat avui dijous al Palau de la Generalitat, i que ha comptat amb la participació de la consellera de la Presidència de la Generalitat, Meritxell Budó.

A l’acte també hi han intervingut el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del govern, Alexis Serra; el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni. La jornada ha estat organitzada per la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària, que fins fa poc estava gestionada per la iniciativa ciutadana Reforma Horària i que ara depèn de l’Oficina per a la Reforma Horàriadel Departament de la presidència del Govern de la Generalitat.

Per la consellera de la presidència del govern, Meritxell Budó, “la reforma horària és un repte de país” que necessita del “recolzament i de l’impuls de tothom, especialment de les administracions públiques i molt concretament dels ajuntaments”. A més, segons la consellera: “Només construirem el millor país possible si impulsem una societat més integradora, més europea i que recolzi una redistribució dels rols de gènere”, i “això passa -ha subratllat- per repensar els nostres horaris, si no la transformació dels rols de gènere a la nostra societat no és possible.”

Jean-Yves Boulin, sociòleg francès i expert en matèria de polítiques locals d’ordenació horària, ha centrat la seva intervenció en els reptes i experiències de les polítiques locals del temps a França. Aitor Aldasoro, alcalde de Beasain (Euskadi), primer ajuntament laboratori en la conciliació responsable, ha destacat la necessitat que “no només canviïn les empreses per a aconseguir la conciliació sinó que també ho facin els centres educatius, les administracions i les famílies.” I ha subratllat: “Cal atraure bons exemples que funcionin a altres llocs i cal un canvi estructural i cultural que ens costarà, hem de ser-ne conscients i posar molt de la part nostra perquè es pugui fer.”

Quant a les experiències, cinc dels nou consistoris pioners en la Reforma Horària que hi han participat (Barcelona, Molins de Rei, Argentona, Premià de Mar, Prats de Lluçanès, Esplugues de Llobregat i Cardedeu) han inventariat un seguit de bones pràctiques dels últims anys que han tingut èxit als seus municipi. A més, han compartit les experiències en relació als pactes locals del temps. Algunes de les accions destacades pels ajuntaments participants a la Jornada han estat: la celebració de la Setmana dels Horaris a Esplugues de Llobregat el 2018, amb més de 170 empreses i entitats adherides a la Xarxa d’Empreses per la Reforma Horària; l’èxit de la reforma horària a Argentona; lajornada de Prats de Lluçanès essent la capital de la Reforma Horària en la restauració el 2016 o el Pacte del Temps i la Xarxa Nust (amb 150 empreses adherides) de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant les intervencions, Eudald Calvo, alcalde d’Argentona ha explica com el municipi és un dels casos on es van trobar amb una “facilitat extrema” per a impulsar el pacte per a la Reforma Horària. “I a més de ser-ne defensor, és un poble impulsor, sobretot entre el comerç, on un 72% dels compradors/es hi estan a favor”, ha subratllat. En una pregunta del públic, en què s’ha demanat als ponents pels municipis que es declaren municipi turístic, com és el cas de Figueres, l’alcalde d’Argentona proposat: “Un municipi turístic el que hauria de fer és avançar els horaris per adaptar-se als turistes.”

Isaac Peraire, alcalde d’un dels municipis més implicats en la reforma horària, Prats de Lluçanès, ha anunciat mesures passades i futures que s’estan concretant, com una prova pilot a l’institut de la vila, la incorporació del distintiu de reforma horària als comerços que apliquin horaris més humans, la creació d’una regidoria de reforma horària i usos del temps, i  l’adaptació dels horaris a les instal·lacions municipals. 

Un altre dels alcaldes assistents, Miquel Àngel Méndez de Premià de Mar ha remarcat: “Tot i que al consistori tenim el suport de la Diputació per a fer la reforma horària al municipi a l’ensenyament, les associacions, l’administració i els serveis públics, entenem també que els canvis més grans han de venir de administració general.”

Álvaro Porro, comissionat  d’Economia  Social,  Desenvolupament  Local  i  Consum de l’Ajuntament de Barcelona ha enumerat alguns dels reptes del consistori barceloní, com són les millores del conveni, sortir del presentisme i apostar pel treball per objectius. A més, Porro ha admès que “hi ha un canvi molt gran a fer i encara estem molt lluny d’on voldríem estar però és continua treballant” i ha remarcat: “Les polítiques de temps i de reforma horària s’han de fer en un context polític, econòmic i social concret.”

A la cloenda de l’acte, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària,Alexis Serra ha explicat: “La societat actual i les noves generacions ens està reclamant donar més valor al temps quotidià, i les administracions i ajuntaments hem d’aprofitar aquestes onades per a impulsar mesures en usos del temps i millors horaris.” També ha demanat als partits polítics i coalicions electorals que es presenten a les eleccions municipals del 26 de maig que facin explícit el seu compromís amb el Pacte per a la Reforma Horària i l’Objectiu 2025.

Xavier Amor, president de l’FMC, ha analitzant quins són els reptes de la reforma horària que incideixen en l’àmbit municipal i quines són les dificultats. A més, ha demanat: “La Reforma Horària ha de tenir com a baluard un gran pacte dels agents econòmics i socials i de tot el sector públic” i ha puntualitzat: “Es necessita temps per trenar aquests grans acords en els vessants multidisciplinars que la Reforma horària planteja (…) perquè sabem que tard o d’hora s’hauran d’encarar reformes legals.” Sobre les accions pioneres que s’han compartit a la jornada, Amor ha dit: “Són un mirall per als nostres municipis, perquè això ens obligui i perquè les reformes legals que vindran tinguin ja un context preparat per fer-les possibles.”

David Saldoni, president de l’ACM s’ha compromès a impulsar la reforma horària, però fent-ho sense dictar “obligacions” concretes, ja que considera que podria generar desconfiances. També ha demanat la implicació de tothom per a dur a terme la reforma horària, i ha subratllat la necessitat que “des del món local això pugui passar i fluir.” Igualment, ha demanat l’impuls del Govern de la Generalitat.

Cristina Sànchez-Miret, sociòloga i membre del CARH que ha conduït una de les taules de la jornada, ha demanat “un canvi de mentalitat en els usos del temps. Els joves ja venen amb aquest canvi perquè han patit la manca de temps i de conciliació dels seus pares”, ha precisat.


Més informació: Oficina per a la Reforma Horària, tel 935 545 034