Neus Munté reitera la voluntat del Govern de culminar el Pacte Nacional per a la Reforma Horària aquest estiu


Avui s’ha celebrat la Jornada de retorn del procés de concertació i participació de la Reforma Horària. Cap el Pacte Nacional per a la Reforma Horària.


A la jornada s’ha presentat l’informe final del Procés Participatiu per a la Reforma Horària, les conclusions de les taules quadrangulars, el document de bases per a l’impuls del Pacte Nacional per a la Reforma Horària i les recomanacions del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) per a l’impuls del Pacte Nacional. A més, també s’ha mostrat el cartell del que serà la 4a. Setmana dels Horaris.




Els documents presentats són el resultat dels treballs realitzats en el marc de les taules quadrangulars, composades per associacions empresarials i sindicats; agents institucionals i especialistes independents, per tal de negociar els acords facilitadors de la implantació de la reforma horària en cada àmbit. I en el procés participatiu que s’ha portat a terme els darrers mesos, amb les sessions presencials fetes a 12 municipis, per escoltar la ciutadania i recollir idees, propostes i també possibles barreres.







A l’acte, que ha comptat amb la participació de la consellera Neus Munté i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert del Govern de la Generalitat de Catalunya, també hi han participat la major part dels membres del CARH.
La presidenta del CARH, Esther Sánchez, ha demanat als actors implicats de tots els sectors que la Reforma Horària es porti a la pràctica. Sánchez ha remarcat com la reforma representarà “una millora social, que no és una frivolitat ni un luxe, sinó que és una necessitat urgent d’interès públic.”

Neus Munté, consellera de la Presidència, ha reiterat “la voluntat del govern de construir un país millor per les persones que hi viuen i per les futures generacions.” Per Munté, reformar els horaris “és una necessitat per adaptar-nos a uns temps més humans i més cívics.” Sobre les conclusions de les taules quadrangulars, Munté ha subratllat que suposen el punt de partida de la continuació del Pacte Nacional per la Reforma Horària, “que s’adreçarà amb els màxims consensos possibles per gaudir d’uns nous horaris i de tots els beneficis que això implica.” La signatura del Pacte Nacional Munté ha previst fer-la “de cara a l’estiu, amb canvis que siguin decisius i alhora assimilables cap a una nova manera de viure el temps que sigui molt millor per a tots.”



Després ha parlat el secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, que ha mostrat les conclusions, idees i propostes del procés participatiu.


Respecte de les taules quadrangulars, els membres del CARH (Javier Albares, metge especialista en medicina del son; Assumpta Baig, mestra. Associació Salut i Família; Lluís Casado, consultor; Trinitat Cambras, professora UB; Núria Chinchilla, professora IESE Business School, Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família; Fabian Mohedano, treballòleg i diputat; Mercè Otero, professora. Ca la Dona; Elena Sintes, sociòloga; Cristina Sánchez-Miret i Salvador Cardús) han mostrat les conclusions de les taules quadrangulars i han donat a conèixer algunes de les propostes de cadascun dels àmbits de les taules (teixit productiu; administració; educació; comerç i consum; cultura i oci, audiovisual, associacionisme, esport i indústria cultural; a la salut i en l’àmbit de la mobilitat).





Al teixit productiu, es projecta el canvi a partir de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, partint del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per aconseguir el respecte dels ritmes circadiaris pel que fa a temps d’activitat, d’àpats i de descans (horaris saludables). Les propostes han estat: impulsar la introducció dels àpats en un horari saludable per a les persones treballadores, la compactació de la jornada laboral i introducció d’horaris flexibles, allà on el sector i el lloc de treball ho permetin i l’impuls de mesures encaminades a evitar el presencialisme i a la millora de la productivitat dels equips de treball.

l’administració, les propostes es basen a: la generalització dels àpats en un horari saludable, l’adaptació dels horaris i de l’agenda política dels càrrecs electes o llocs directius a la reforma horària, l’establiment d’un horari de tancament dels equipaments públics i l’adhesió al Pacte Nacional per la societat digital.

Pel que fa l’educació, la comunitat educativa projecta la reforma horària preservant i promovent en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions. I les propostes passen per l’acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable posible, i l’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar per respectar el temps de convivència familiar i el temps de descans. A l’educació (+18) es proposa la redistribució dels descansos per garantir els àpats en una franja horària saludable (ensenyaments de graus universitaris, escoles d’adults i formació ocupacional) i l’avançament de l’oferta formativa (postgraus i màsters).


A l’àmbit del comerç i consum s’aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30h; la compactació horària perquè els establiments tanquin més aviat i promogui la compra al migdia. I sobretot, segons ha destacat Fabian Mohedano, el “foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania.”
A la cultura i l’oci, algunes de les propostes són l’establiment progressiu com a hora punta (‘prime time’) en la franja que va de les 20h a les 23h; l’avançament dels telenotícies i fer una programació tenint en compte el públic infantil i juvenil. A més, es planteja l’adaptació a la realitat del Tercer sector de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva i l’adaptació dels horaris de pràctica esportiva a unes franges horàries més saludables.

Quant a les recomanacions del CARH per a l’impuls del Pacte Nacional, el sociòleg Salvador Cardús ha destacat la importància per a la salut de les hores de descans i de l’organització horària al treball, entre d’altres. “Podríem dir que sabem què cal fer, gairebé sabem com fer-ho i ara demanem al govern que es faci”, ha sol·licitat Cardús. Sobre el Pacte, el sociòleg ha puntualitzat que sobretot “cal que faci referència a fets i que no quedi en processos de sensibilització”. El Pacte, doncs, “ha de concretar les decisions per part del govern i dels sectors que hi participen.” També ha demanat que “hi ha d’haver un moment zero, que no afecta a tots, amb uns canvis que s’han de fer de manera simultània en un moment determinat i que han de tenir el caràcter arrossegador a d’altres sectors.” Sobre els terminis, el CARH ha destacat que aquests seran a mig termini, amb l’horitzó a 2019, 2020 o 2021. Finalment, Salvador Cardús ha demanat que totes les mesures que es prenguin han d’anar acompanyades de les partides pressupostàries que es necessitin i s’han de crear els mínims organismes necessaris per fer el seguiment.”