|
Al teixit productiu, es projecta el canvi a partir de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, partint del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per aconseguir el respecte dels ritmes circadiaris pel que fa a temps d’activitat, d’àpats i de descans (horaris saludables). Les propostes han estat: impulsar la introducció dels àpats en un horari saludable per a les persones treballadores, la compactació de la jornada laboral i introducció d’horaris flexibles, allà on el sector i el lloc de treball ho permetin i l’impuls de mesures encaminades a evitar el presencialisme i a la millora de la productivitat dels equips de treball.
A l’administració, les propostes es basen a: la generalització dels àpats en un horari saludable, l’adaptació dels horaris i de l’agenda política dels càrrecs electes o llocs directius a la reforma horària, l’establiment d’un horari de tancament dels equipaments públics i l’adhesió al Pacte Nacional per la societat digital.
Pel que fa l’educació, la comunitat educativa projecta la reforma horària preservant i promovent en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions. I les propostes passen per l’acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable posible, i l’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar per respectar el temps de convivència familiar i el temps de descans. A l’educació (+18) es proposa la redistribució dels descansos per garantir els àpats en una franja horària saludable (ensenyaments de graus universitaris, escoles d’adults i formació ocupacional) i l’avançament de l’oferta formativa (postgraus i màsters).
A l’àmbit del comerç i consum s’aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30h; la compactació horària perquè els establiments tanquin més aviat i promogui la compra al migdia. I sobretot, segons ha destacat Fabian Mohedano, el “foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania.”
A la cultura i l’oci, algunes de les propostes són l’establiment progressiu com a hora punta (‘prime time’) en la franja que va de les 20h a les 23h; l’avançament dels telenotícies i fer una programació tenint en compte el públic infantil i juvenil. A més, es planteja l’adaptació a la realitat del Tercer sector de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva i l’adaptació dels horaris de pràctica esportiva a unes franges horàries més saludables.
Quant a les recomanacions del CARH per a l’impuls del Pacte Nacional, el sociòleg Salvador Cardús ha destacat la importància per a la salut de les hores de descans i de l’organització horària al treball, entre d’altres. “Podríem dir que sabem què cal fer, gairebé sabem com fer-ho i ara demanem al govern que es faci”, ha sol·licitat Cardús. Sobre el Pacte, el sociòleg ha puntualitzat que sobretot “cal que faci referència a fets i que no quedi en processos de sensibilització”. El Pacte, doncs, “ha de concretar les decisions per part del govern i dels sectors que hi participen.” També ha demanat que “hi ha d’haver un moment zero, que no afecta a tots, amb uns canvis que s’han de fer de manera simultània en un moment determinat i que han de tenir el caràcter arrossegador a d’altres sectors.” Sobre els terminis, el CARH ha destacat que aquests seran a mig termini, amb l’horitzó a 2019, 2020 o 2021. Finalment, Salvador Cardús ha demanat que totes les mesures que es prenguin han d’anar acompanyades de les partides pressupostàries que es necessitin i s’han de crear els mínims organismes necessaris per fer el seguiment.”
|
