Les associacions de famílies
expliquen la seva situació amb els horaris i demanen les millores de la Reforma
Horària. Gent gran i famílies monoparentals mostren la problemàtica actual
amb l’estrès que pateixen als seus col·lectius
En el marc de l’acte “Les
oportunitats de les famílies amb la Reforma Horària” celebrat ahir a Barcelona,
diverses associacions de famílies han explicat els reptes amb què es
troben les famílies avui en dia amb els actuals horaris i quines oportunitats
els pot oferir la futura aprovació de la Llei de Reforma Horària i el Pacte
Nacional per la Reforma Horària.
A l’acte, que va comptar amb
una cinquantena d’assistents, hi van participar la directora general de
Famílies de la Generalitat de Catalunya, Roser Galí; Cristina
Sánchez-Miret, doctora en sociologia i membre del CARH;
el president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa;
la presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals,
Sonia Bardají i un membre de la Junta de l’Associació de Famílies
Nombroses de Catalunya (FANOC), Alejandro Gasch. Per part de la Federació
d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), hi va intervenir el seu
president, Josep Carné, que va presentar la nova infografia de Reforma Horària
“Per què la gent gran necessitem la reforma horària” en la qual hi ha
participat FATEC.  L’acte va ser conduït per la directora general de
l’Associació Salut i Família i membre del CARH, Elvira Méndez.
A més, a la jornada el
president d’honor de la Comisión Nacional para la Racionalización de los
Horarios i d’ARHOE, Ignacio Buqueras i Bach va presentar el llibre “Memoria
Histórica -2001/2015- de la Comisión Nacional para la Racionalización de los
Horarios Españoles – ARHOE”.
Roser Galí, directora
general de Famílies de la Generalitat, va explicar que amb la reforma horària
“no es parla només d’horaris recomanats a les famílies d’esmorzar, dinar o
sopar” sinó que es tracta “de quins són els horaris i quins són els usos del
temps i de la família”. A més, Roser Galí va dir que “es tracta de la
priorització dels usos del temps dintre de la família. I això no es canvia amb
la llei i un canvi cultural –va continuar Galí.-Hi haurà gent que no podrà
decidir de forma lliure perquè les seves circumstàncies no els permeten escollir.
Però aquest és un primer pas, necessari però no suficient i hem de fomentar que
hi hagi aquests canvis fomentant-los.”
Cristina Sánchez-Miret,
sociòloga i membre del CARH (Consell Assessor per a la Reforma Horària) va
subratllar: “Amb l’organització social del temps que tenim ens estem malmetent
la vida.” I va afegir que “(amb la reforma horària) no anem a una
uniformització del país, però sí hi haurà la possibilitat de què cadascú, dins
les seves circumstàncies personals, individuals i familiars pugui organitzar
millor la seva vida.”
Sonia Bardají,
presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals va explicar
algunes de les problemàtiques de les famílies monoparentals amb els actuals
horaris, com és la necessitat dels sopars en família, que la gran majoria de
les famílies monoparentals estan integrades per mares i “moltes estan troben en
situació d’extrema pobresa”. Bardají també va destacar la importància del fet
que les famílies monoparentals puguin fer “algun dels àpats conjuntament ja que
es donen molts casos de malnutrició i d’obesitat”. A més, va denunciar que les
mares soles de les famílies monoparentals pateixen “moltes situacions d’estrès,
emmalalteixen perquè no poden més i s’estan donant més casos de càncers de pit
en aquest col·lectiu.” Tanmateix Bardají va demanar que l’escola hauria de ser
una eina d’acompanyament, extraescolars gratuïtes pels infants de famílies
monoparentals, la possibilitat de poder treballar des de casa i les
bonificacions fiscals per a empreses. Per a les famílies monoparentals, la
flexibilitat horària “és un punt bàsic però ha de ser flexibilitat laboral i
escolar, ja que la salut és un factor clau en el col·lectiu”, va concloure.
Daniel Arasa, president
de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU va demanar que s’hauria de
denunciar més els casos en què les dones pateixen discriminació a la feina. “Hi
ha dones que han estat acomiadades del treball per demanar reducció de jornada,
canvi d’horaris, etc. I això no es diu molt –va explicar Arasa-. Quan una dona
entra a treballar a una empresa li demanen si vol tenir fills i inclús es donen
casos d’assetjament laboral perquè acabi sent ella mateixa la que marxi de
l’empresa”, va assenyalar.
Per part de FANOC Alejandro
Gasch, membre de la Junta, va subratllar la necessitat de disposar d’un
component de “conscienciació personal a les empreses i els treballadors, més
enllà de les entitats i els poders públics”. Per FANOC, els poders públics han
d’ajudar a on no arriben els treballadors i els empreses.
Josep Carné, president de la
Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) va enumerar algunes
de les dificultats amb què es troba el col·lectiu de gent gran en l’actualitat,
com són que han de portar i recollir els nets a l’escola al matí, migdia i
tarda; donar-los dinar, berenar i sopar, “sovint a càrrec de la pensió minsa
dels avis”; intentar córrer darrere nens petits que s’escapen  de la
mà dels avis; problemes de salut, cansament, dolors i estrès per haver de
cuidar els nets i el canvi de rol, ja que “abans els avis gaudien del nets i
els pares els educaven, i ara el avis han de educar els nets i els pares
gaudir-los els caps de setmana.” Finalment, Carné va destacar un dels aspectes que
més preocupa el seu col·lectiu: “La pèrdua de llibertat de no poder
aplicar la vida de jubilats” que pensaven dur a terme quan es van jubilar, per
a fer activitats tant lúdiques com culturals, i va sol·licitar la “necessària
sincronització dels horaris a on estiguin presents les empreses, les
institucions i els actors socials i culturals, i entre ells hi ha de ser la
gent gran –va demanar Carné- perquè hi estem molt involucrats.”
Ignacio Buqueras i Bach va
presentar el llibre “Memoria Histórica -2001/2015- de la Comisión Nacional
para la Racionalización de los Horarios Españoles – ARHOE”, una memòria
telegràfica en 400 pàgines dels 847 actes que ha dut a terme la Comisión
Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles des que es va
fundar, el 2001. Buqueras i Bach va destacar quatre mesures per a millorar els
actuals horaris: a la funció pública les jornades laborals haurien de
finalitzar no més enllà de les 17-18 h; el ‘prime time’ de les TV hauria de
finalitzar com a màxim a les 12 de la nit; cal potenciar la conciliació i
coresponsabilitat i des de la mateixa escola “s’ha d’anar mentalitzant i
avançant en el tema dels horaris.” Per Ignacio Buqueras, “si Espanya és líder
europeu en baixa natalitat, en separacions matrimonials i en fracàs escolar té
molt a veure amb els horaris.” A més, Buqueras va destacar la importància de
Catalunya com a lloc de referència amb la reforma horària.