Notícies

III trobada del Grup motor a ESADE, 22 de desembre
Se celebra la trobada en la que es presenta l’informe de gestió del primer any d’Iniciativa. Es debat sobre els arguments del NO a la reforma horària ja que sobre les resistències serà més fàcil entendre què el que no s’explica prou bé o el que no s’entén. També es treballen sobre idees i estratègies per eixamplar el debat i penetrar en totes les capes socials. Finalment es comencen a dibuixar els plans d’intervenció sobre els dos acceleradors: educació i ocupació i empresa. 
Inventari ReformaHorària
És una eina d’autoavaluació per a organitzacions que té com a missió contribuir decididament a la recuperació de la jornada que existeix pràcticament arreu del món. Consisteix en facilitar el retorn del dinar a les 13h i del sopar a les 20h, així com la recuperació de dues hores d’endarreriment horari en l’activitat quotidiana. Suposa un camí a seguir per arribar al lloc desitjat que no promou la creativitat de cada persona i els processos d’I+R+D de la pròpia organització. El llistat consisteix en un seguit de propostes, 20 en total, amb diferents indicadors qualitatius i quantitatius que donen informació sobre l’assoliment efectiu de cadascuna de les fites plantejades. Des de la Iniciativa treballarem perquè aquesta eina -que comença de forma autogestionada- esdevingui un segell o certificat homologat impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Els horaris comercials a debat al Parlament de Catalunya

El 4 de desembre se celebra una de les dues sessions sobre horaris comercials a la Comissió d’Estudi de la Reforma  Horària. Intervenen Miquel Àngel Fraile (Confederació de Comerç de Catalunya), Alejandro Goñi (Pimec Comerç). Per part dels sindicats, participen dos representants de la Federació de Serveis per a la Mobilitat i el Consum de la Unió General de Treballadors i la Federació de Serveis de Comissions Obreres de Catalunya. També ho fa en nom del Govern de Catalunya, en Josep Maria Recasens, director general de comerç. 

Col·lecció Reforma Horària 
Coordinada per Sara Berbel s’impulsa la Col·lecció que tindrà inicialment un format digital. Els primers materials previstos per al 2015, en els que ja s’està treballant per a la seva edició, són els següents:
  • Anuari de la Reforma Horària 2014
  • 10 anys de polítiques de temps a Catalunya (Sara Berbel)
  • Algunes dades comparatives amb Europa en organització horària (Sara Berbel)
  • Horaris i desigualtats socials (Sara Moreno)
  • Selecció de compareixences de la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària del Parlament de Catalunya 2014-2015
  • Pràctiques innovadores, proves pilot i mesures exemplars de la Reforma Horària 2014-2015
Presentació de l’Estudi Mesures de Conciliació i Reforma Horària 
L’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, han presentat els resultats d’un estudi realitzat a partir d’una enquesta a gairebé 3.000 empreses catalanes. Els objectius de l’estudi són, en primer lloc, conèixer com ha evolucionat l’aplicació de les mesures de conciliació a les empreses catalanes durant els anys de crisi i, en segon lloc, saber l’opinió que tenen sobre la reordenació horària al nostre país, així com conèixer el grau d’aplicació de l’horari europeu en les empreses catalanes i els factors que ho podrien afavorir. És el primer estudi a Catalunya que fa referència al concepte “reforma horària”, tal com l’hem plantejat a la Iniciativa.
Reunions institucionals i amb altres actors de la reforma

  • Dídac Lee, emprenedor i conseller delegat d’Inspirit
  • Luigi Bugalla, membre de la junta directiva de TAC
  • Roger Sacristà, coordinador d’ARHOE-Catalunya
  • Marcel·lí Martorell, alcalde de Capellades
  • Ignasi Buqueras, president d’ARHOE
  • Joana Barbany, regidora delegada de Comunicació, Atenció ciutadana, Promoció de la ciutat i Tecnologia de Sant Cugat del Vallès
  • Carme Segú, regidora d’igualtat de Mollet
  • José Àngel Carcelén, 1r tinent d’alcalde de Sant Boi de Llobregat
  • Rosa Sans, directora de la Fundació Cipriano García
  • Irma Rognoni, regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l’Ajuntament de Barcelona

Impactes

Premsa
  • La felicidad de trabajar de 8 a 3. El País. 26 de desembre
  • Qué pasará cuando trabajar no sea ir al trabajo. Expansión. 22 de desembre
  • Why is everyone so busy? Time poverty is a problema partly of perception and parly of Distribution. The Economist. 20 de desembre
  • Jo m’europeïtzo si tu també ho fas. La Vanguardia. 18 de desembre
  • El 39% de les empreses apliquen l’horari laboral europeu, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Diari ARA. 17 de desembre
  • Usuarios valoran que TVE informe de hora del fin de programes en prime time. La Vanguardia. 17 de desembre
  • Diez consejos para aprender a conciliar trabajo y vida personal. ABC. 17 de desembre
  • Millorant el temps associatiu. Xavier Peralta. Xarxanet.org. 16 de desembre
  • España. ¿Buena para vivir, mala para trabajar?. El País. 14 de desembre
  • Más del 70% de los contratos a tiempor parcial son mujeres. Cinco días. 11 de desembre
  • Los correos electrónicos y las páginas web tienes los días contados. El País. 7 de desembre
Ràdio
  • Entrevista a Fabian Mohedano. Rubí al dia. Ràdio Rubí. 12 de desembre
TV
  • Entrevista a Fabian Mohedano. 7 dies. ElPuntAvui TV, 19 de desembre

Presència a la xarxa
1498
visites a la web
2446
seguidors al Facebook 
2752
seguidors a Twitter
1688
persones i organitzacions reben aquest butlletí
7
correus amb propostes i reflexions ciutadanes




Participa
Balanç del 33% de la Reforma Horària
Amb el marc incomparable del CCCB presentarem la valoració del primer any d’Iniciativa. Reserveu la data del 29 de gener de 9 a 10:15 h. En breu us enviarem la convocatòria. 
Vinyetes a THE ECONOMIST










Per què t’has sumat a la Iniciativa per a la Reforma Horària?
Dins del moviment feminista vam començar lluitant per un espai propi seguint la consigna de Virgina Woolf expressada literàriament en Una habitació pròpia. Després molt ràpidament ens vam adonar que les dones necessitàvem temps per a ocupar aquests espais i omplir-los de pensament i acció.
La relació entre treballs i temps (en plural) va ser i encara és una qüestió punyent per a les feministes que ens esforcem per trencar els estereotips, que exigim l’autonomia econòmica de les dones amb un lloc de treball justament remunerat i que reclamem la redistribució de les feines de cura.
En aquest context, una iniciativa com la de la Reforma Horària és un projecte engrescador i que genera una esperança de sensibilització social en un sentit positiu per a les dones i, per tant, també per a la qualitat de vida de totes i tots. Espero que el compromís social en la Reforma Horària ajudi a fer realitat una vida més justa, digna i feliç.
Mercè Otero, professora jubilada (Ca la Dona)