Aquest és el primer dels tres plans de treball que
configuren la Iniciativa per a la reforma horària per al període 2014-2016.
Centra els esforços en la Fonamentació.

Ens trobem en una seqüència comunicativa que ens situa
en el debat del que és convenient i ens introdueix en la fase del que és
possible. El present Pla de treball estipula 10 mesures que ajuden decididament
per a fer possible la Reforma Horària el 2016.

1. Creació d’una Comissió d’Estudi per a la Reforma Horària
al Parlament de Catalunya – amb previ acord de tots els grups parlamentaris –
que permeti la participació de les persones expertes i els diferents actors
protagonistes de l’eventual reforma.

Responsable: Nuria Chinchilla

2. Col·laboració de l’Observatori Reforma Horària en la
realització del Dictamen de fonamentació i transició per a la Reforma
Horària que elabora el Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS)
per presentar-lo al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Responsable: Sara Berbel

3. Seguiment i incidència sobre l’encàrrec que elaborarà el
Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRL) a través del Consell de
Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). 

Responsable: Esther Sánchez

4. Impuls del Fòrum Reforma Horària que faci partícip la
societat civil, les institucions més representatives del país, els agents
socials i les forces polítiques, i que permeti explicitar la voluntat global de
país d’impulsar la reforma.

Responsable: Salvador Cardús

5. Organització de la Setmana dels Horaris (del 15 al 21 de
setembre). 

Responsable: Lluís Casado

6. Disseny del ‘Programa recupera el teu temps’ que permeti
vincular reforma horària amb benestar i equitat de cara al 2015.

Responsable: Elvira Méndez

7. Disseny d’un Certificat de reforma horària que permeti
contribuir des de l’empresa a la construcció d’uns horaris més humans i cívics

Responsable: Josep Ginesta

8. Impuls del Programa 100 conferències que permeti penetrar
en diferents territoris i sectors i que siguin protagonitzades pel grup de
persones expertes, amb la implicació d’institucions locals i sectorials. 

Responsables: Jordi Pigem, Mercè Otero i Jordi Ojeda¡

9. Enfortiment del debat públic a través de la presència a
les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Responsable: Cristina Sánchez-Miret

10. Estudi de la conveniència i viabilitat d’accions
que fonamentin la participació ciutadana de cara al 2015, a partir de la
detecció de les noves necessitats invisibles i la construcció de consensos,
atesos els múltiples conflictes socials que suposa la gestió del temps.

Responsable: Sara Moreno