L’acte ha comptat amb la participació d’un 100 de
persones d’institucions públiques, teixit social i productiu, agents socials,
mitjans de comunicació
persones d’institucions públiques, teixit social i productiu, agents socials,
mitjans de comunicació
i entorns acadèmics vinculats a la recerca en usos del
temps.
temps.
L’acte ha començat puntualment a les 9:15 h presidit per un
temportizador que marcava a una de les pantalles 60:00 minuts. S’ha iniciat amb
una tertúlia dirigida per Rita Marzoa i en la que han participat Ferran Rodés
(empresari) i Núria Ribó (periodista). Ambdós han treballat fora de Catalunya
molts anys i han exposat la seva visió sobre els nostres horaris i els de la
resta del planeta.
temportizador que marcava a una de les pantalles 60:00 minuts. S’ha iniciat amb
una tertúlia dirigida per Rita Marzoa i en la que han participat Ferran Rodés
(empresari) i Núria Ribó (periodista). Ambdós han treballat fora de Catalunya
molts anys i han exposat la seva visió sobre els nostres horaris i els de la
resta del planeta.
Immediatament han intervingut les 11 persones expertes promotores quehan interpretat les reflexions prèvies de la tertúlia: Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques
de gènere, Salvador Cardús, professor [Universitat Autònoma de
Barcelona], Lluís Casado, consultor [Grupo Mediterráneo
Consultores], Núria Chinchilla, professora [IESE Business School], Josep
Ginesta, treballòleg [Grupo Empresarial Ribé Salat], Elvira Méndez,
directora general [Associació Salut i Família], Sara Moreno,
professora [QUIT – Universitat Autònoma de Barcelona], Jordi Ojeda,
professor [Universitat de Barcelona], Mercè Otero, professora jubilada [Ca la Dona], Cristina Sánchez, professora
[Universitat de Girona], Esther Sánchez, professora [Universitat
Ramon Llull – ESADE]. Finalment, Ignasi Buqueras, president d’ARHOE i Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa han tancat l’acte. Puntualment quan el temporitzador ha acabat
l’acte s’ha donat per finalitzat.
A la fila zero hi havia presència de Neus Munté, consellera de Benestar social i Família i Víctor Cullell, director general
d’Anàlisi i Prospectiva; Mercè Conesa,
vicepresidenta de la Diputació de Barcelona; Irma Rognoni, regidora d’usos del temps de l’Ajuntament de
Barcelona; Almudena Almagro,
regidora d’usos del temps de Terrassa; Carles
Duarte, president del CONCA; Ramon
Terrassa, secretari general d’Acció Cívica; Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Arnau Queralt, director del Consell
Assessor del Desenvolupament Sostenible; Miquel
Calçada, comissionat del Tricentenari; Maria
Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya; representants de CCOO, UGT,
CECOT, PIMEC i Foment del treball, així com altres representants d’altres
actors rellevants per a la reforma horària del món educatiu, del comerç, de l’empresa,
de l’acció social, dels col·legis professionals i dels grups parlamentaris de
CIU, PSC i ICV-EUiA.
d’Anàlisi i Prospectiva; Mercè Conesa,
vicepresidenta de la Diputació de Barcelona; Irma Rognoni, regidora d’usos del temps de l’Ajuntament de
Barcelona; Almudena Almagro,
regidora d’usos del temps de Terrassa; Carles
Duarte, president del CONCA; Ramon
Terrassa, secretari general d’Acció Cívica; Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Arnau Queralt, director del Consell
Assessor del Desenvolupament Sostenible; Miquel
Calçada, comissionat del Tricentenari; Maria
Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals de
Catalunya; representants de CCOO, UGT,
CECOT, PIMEC i Foment del treball, així com altres representants d’altres
actors rellevants per a la reforma horària del món educatiu, del comerç, de l’empresa,
de l’acció social, dels col·legis professionals i dels grups parlamentaris de
CIU, PSC i ICV-EUiA.
Perquè
l’impuls d’aquesta iniciativa?
l’impuls d’aquesta iniciativa?
Catalunya s’organitza en uns horarisque corresponen a l’època de la societat industrial, agreujats per transformacions
sobre l’organització social del temps patides pel creixement econòmic durant el franquisme. Aquesta situació
deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció
empresarial, en el augment de riscos psicosocials de les persones
treballadores, el manteniment de la desigualtat de les dones, els problemes de
salut derivats de la manca de son en adults i infants, la manca de temps
personal i en una disminució del benestar de la societat en general.
A Europa fa algunes dècades que vacomençar la substitució del model horari tradicional per un altre adaptat a les
necessitats d’igualtat i productivitat de la ciutadania, i diversos estudis de
l’Eurostat (oficina estadística de la Unió Europea) mostren que estan avançant
en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre països segons els models
adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicia fa uns anys i ara sembla
que emergeix el debat en un context de crisi en el que cal trobar fórmules d’optimització
dels recursos escassos.
En aquest context és en el que s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària – Ara és l’hora. L’objectiu fonamental
és impulsar uns horaris sostenibles i beneficiosos per a les institucions, les empreses
i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era
industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del
coneixement.